Gala, què estudies?

 

Estudio Publicitat i Relacions Públiques a la universitat Abat Oliva.

 

Com et definiries?

 

Em definiria com una noia molt molt cursi, sóc fan de tot allò que és brillant i el rosa, molt sociable, no tinc cap problema en estar amb gent i m’agrada, i una noia enamorada de la vida. 

 

Des de quant t’agrada la moda?

 

Des de que era molt petita. A la primera escola que anava, recordo que a P4 volia anar sempre disfressada i la meva mare em deia que rebia notes dels professors a la meva agenda dient que jo no podia anar sempre disfressada perquè llavors les altres nenes també volien venir disfressades i m’acabaven renyant. Com que a l’escola no m’obligaven a portar uniforme, els meus pares em feien anar amb una samarreta blanca i texans.

 

Llavors suposo que per tu la moda és bastant important, no?

 

Sí, li dono molta importància. Ho veig com el meu hobby.

 

Sobre la teva conta a Instagram: com vas començar a créixer amb el tema de seguidors, etc.?

 

És una pregunta que em fa moltíssima gent i en realitat vaig començar perquè vaig tenir l’oportunitat d’estudiar a Estats Units. Allà hi estudiava gent de diferents països i em vaig ajuntar amb noies una mica més grans que jo. En aquells moments, Instagram ja existia i em vaig fer una conta, però me’n recordo que a Barcelona sobre aquesta aplicació la gent em deia que per què m’agradava tant i l’utilitzava tant si ja estava Facebook. 

Com que a Estats Units em vaig comprar molta roba, em vaig ficar molt en aquest món perquè també veia que les nenes més grans anaven penjant fotos de la seva roba i del que portaven i les imitava. A més a més, ja estava integrada en el món, coneixia a molta gent perquè m’he canviat tres vegades d’escola i les noies més petites em deien que els agradava com vestia i moltes vegades em feien preguntes, el nombre de seguidors va anar augmentant. Al principi tenia la conta privada i no volia entrar pels meus pares, perquè els feia por que em creixés, però a mesura que això va anar avançant, anava acceptant a les noies que em seguien i el nombre de seguidors també avançava.

També alguna vegada m’he fet fotos per alguna botiga de roba que començava a tenir Instagram i llavors m’etiquetaven a les fotos.

 

Suposo que aquest èxit no te’l esperaves.

 

No, per res.

 

Com t’influencia Instagram en la teva vida personal ara mateix?

 

A veure, sembla que no però també porta molts problemes: molta gent que et pot creuar per una cosa que no ets, que s’inventa coses de tu, que et pot “tatxar” de flipada o que pensa que com és capaç de penjar aquesta foto, i això dona respecte i em passa amb noies més grans. També m’ha passat que a l’hora de conèixer a algú, en aquest cas un noi que em va agradar, i que em digués que no volia estar amb algú així perquè considera que la seva vida no l’ha de saber tothom. Més d’un cop m’han dit que si estàs molt ficat en aquest món no tens vida privada a vegades, perquè ho penges tot: on estàs dinant, on estàs sopant o quines activitats fas, amb qui vas, on estàs a cada hora... i a vegades hi ha gent que això no li agrada, que li agrada que la seva vida sigui privada i en el meu cas dons seria el meu diari personal públic.

 

Tens alguna font d’inspiració o algú que t’inspiri?

 

La Gala González, m’encanta.

 

Canviaries alguna cosa del teu Instagram? 

 

Els efectes de les fotos. Sembla una tonteria però és una cosa amb la que passes molta estona. Vols penjar una foto, esculls un i després penses “no m’agrada gens, no sé quin efecte escollir”, i això és una cosa que ens passa a totes. Si no tens alguna idea molt fixa sobre l’efecte, et pots passar la vida per decidir: la llum, el color... i quan no et quadra alguna cosa t’estresses una mica.

 

Quins creus que són els pros i els contres de ser Instagrammer? Què t’aporta de bo i què t’aporta de dolent?

 

Sobre els pros.. aconsegueixes bastanta roba, que és una cosa que sempre m’ha agradat, acabes coneixent altres marques i sembla una tonteria, però sempre ens acabem tancant a marques com Zara, Mango, H&M i realment hi ha moltíssimes coses sobre els preus i la qualitat sobre les noves marques que no sabem i que és un món totalment diferent. Sé que no és una cosa que durarà tota la vida, que això als 30 anys s’acaba per mi. M’hi vull dedicar ara en aquesta etapa de la meva vida i no més tard perquè això és una cosa que et treu temps pensant què et poses, què et deixes de posar, què penges, a qui tens que contestar...

I el que no m’agrada doncs és el que he dit abans: molta gent et pot mirar malament, a vegades voldries una mica més d’intimitat i no la tens, i això és el que a vegades és una mica rollo.

 

Si una marca vol que portis o mostris els seus productes, com ho fan per contactar amb tu i més o menys quines marques ho fan?  

 

Mai agafo marques que em tanquin. Ara no diré noms, però ha passat d’alguna marca de sabates o de bosses que m’ha dit que podia col·laborar amb la seva marca i agafar totes les bosses que volgués, però que únicament podia portar bosses de la seva marca, i mai em tancaria d’aquesta manera. O a vegades agències que obliguen a treballar amb les marques que ells et diuen, això mai ho faria. 

Contacten amb mi a través de e-mail, d’Instadirect també però poso que m’ho enviïn per e-mail perquè sinó és un embolic. Llavors t’envien un correu, et diuen de què és tracta i el seu producte, et pregunten si vols col·laborar amb la seva marca, etc. També et pregunten la teva talla, et proposen el número de fotos i et diuen si cobraràs o no. Si estàs interessat acceptes el contracte i sinó no, perquè a vegades les condicions del contracte pot ser que no t’agradin o que no surtin a compte, perquè a vegades et demanen més del que donaries per aquella marca. Acostumen a ser marques molt diverses. No acostumen a repetir, sí que hi ha algunes que repeteixen com Subdued, Fashion Pills o Daniel Wellington que et van darrera un cop cada tres mesos i això m’agrada perquè crea confiança i una imatge reforçada de la marca. Marques petites s’han fet més grans i conegudes a través de fotos de referents a Instagram.

 

Quan cobres més o menys per post?

 

Al principi els meus pares no em deixaven perquè vaig començar amb això com a hobby i amb la idea de que no em trauria temps i de que realment m’agrada, però ara que fa poc que he començat a cobrar cobro entre 100 i 300 euros, depenent de la marca i del tipus de producte i de les seves condicions.

 

Què n’opines de les Instagrammers en general i per què creus que tenen tanta influència avui dia en el món de la moda? 

 

Les conec d’haver coincidit a esdeveniments, sí que tinc alguna amiga que ho és i crec que tenim una cosa en comú, i és el com ens relacionem amb la gent. Des de petites sempre hem sigut molt espavilades, des del meu punt de vista, no tenim cap tipus de vergonya i que estem preparades per a tot. També crec que tenim un punt de “flipades” en el bon sentit de la paraula, perquè si ens volem posar al cap un barret amb diamants ens el posarem, i no ens farà cap mena de vergonya, i considero que són noies amb molta personalitat. 

Vosaltres que esteu estudiant també Publicitat i Relacions Públiques sabeu que Instagram i les xarxes socials són el nou món i moltes coses es mouen a través d’aquí, i és una cosa que veig. El millor que m’ha passat d’Instagram és el suport i l’agraïment que he rebut de la gent a través de missatges de nenes dient que els encanto o saber que sóc un referent per a elles.

 

Una última pregunta: quines són les teves motivacions futures en el món d’Instagram?

 

Seguir creixent, perquè considero que encara em queda molt per fer i més ara que hi ha moltes noies que van apareixent en aquest món. Vull dedicar-me amb alguna cosa relacionada amb la moda, perquè m’encanta. Vaig fer el meu treball de recerca sobre Cool hunters i m’agradaria molt ser una futura caçadora de tendències i espero dedicar-m’hi en uns anys.

 

Moltes gràcies Gala!